Quan enamorar-se també és bufar i fer ampolles.

Y me da un vuelco el corazón. Dibuja un doble tirabuzón y da tres vueltas de campana. Siete letras. Cuando tratas de susurrarlas al oído impresionan más que escritas. Y te da un soponcio. Y deseas que los que tu provocas sean buenos, “de esos que no se olvidan nunca”... Y entonces tarareas canciones al aire. Sonríes sin motivo aparente e inventas excusas para conseguir volverlo a oír. Y todo se llena de color, de música, de aire. Por fin logras respirar en medio del estrés. Y todo se llena de abrazos (con carrerilla, ¡de aeropuerto!), de verano, de imaginación. Por fin vuelves a escribir. Y todo se llena de cosquillas, de mariposas y de ti.

"El que importa no és què mires, sinó què et transmet mirar"

Tan sols una tènue llum vermella il·lumina l'habitació. Curosament, agafa un tros de paper mullat amb les pincees. Delicadament, l'estén. Pacientment, espera. Concentradament, se'l mira i observa com, lentament, es van definint els seus perfils. El que primer semblava una fotografia de fum i boira, comença a donar lloc a quatre ulls que es miren amb una intensitat penetrant. Quatre ulls que destil·len innocència. Dos ulls que l'endemà s'observaran a si mateixos en una habitació il·luminada per una tènue llum vermella, i dos més que, quilòmetres lluny, imaginaran els altres mentre contemplen el seu reflex al vidre del tren.
Quatre ulls que s'enyoraran fins poder tornar-se a mirar de reüll amb aquella intensitat penetrant i destil·lant innocència quan els uns baixin del tren de tornada a casa, i els altres li obrin la porta d'una habitació on es veuran refelxats a si mateixos en una fotografia estesa en que encomanen la màgia que els uneix.

certesa.

Saber amb tota seguretat que primer farà aquella cara de no entendre res, que segons després es convertirà en sorpresa i al cap d'un minut de rellotge serà la viva imatge de tendresa infinita.
Saber amb tota seguretat que es posarà nerviós per conèixer allò que s'amaga a la pàgina següent quan encara no haurà acabat de llegir la que es trobarà entre les seves mans.
Saber amb tota seguretat quina l'emocionarà més; com, vergonyós, somriurà mentre li oferiré un kleenex; i què serà allò que el farà riure.
Esperar amb tota seguretat fer desaparèixer les pors i preocupacions: poder fer-nos entendre que difícil només ho és l'impossible, i com de senzill vol dir complicat.
tenir la certesa que everything'll be alright...

Fly. Flew. Flown.

Vaig baixar de l’avió amb la seguretat que la persona que hi tornaria a pujar, quinze dies després, no seria la mateixa.

Les prediccions s'han complert.

Em dic igual, però alguna cosa dins meu ha canviat. Potser... potser he fet el nom més meu (em sento més jo que mai), potser l'esscencial ha fet acte de presència, potser m'he adonat del que val la pena de veritat, potser he après a volar i ja no necessito més avions.

Tinc un blog.

M'agrada pensar que bufar té alguna cosa màgica.
M'agrada pensar que fer-ho ho converteix tot en una mica més "bufar i fer ampolles".