"Nos pueden quitar la voz, pero siempre tendremos las palabras"

28 d’agost del 2010

certesa.

Saber amb tota seguretat que primer farà aquella cara de no entendre res, que segons després es convertirà en sorpresa i al cap d'un minut de rellotge serà la viva imatge de tendresa infinita.
Saber amb tota seguretat que es posarà nerviós per conèixer allò que s'amaga a la pàgina següent quan encara no haurà acabat de llegir la que es trobarà entre les seves mans.
Saber amb tota seguretat quina l'emocionarà més; com, vergonyós, somriurà mentre li oferiré un kleenex; i què serà allò que el farà riure.
Esperar amb tota seguretat fer desaparèixer les pors i preocupacions: poder fer-nos entendre que difícil només ho és l'impossible, i com de senzill vol dir complicat.
tenir la certesa que everything'll be alright...

9 d’agost del 2010

Fly. Flew. Flown.

Vaig baixar de l’avió amb la seguretat que la persona que hi tornaria a pujar, quinze dies després, no seria la mateixa.

Les prediccions s'han complert.

Em dic igual, però alguna cosa dins meu ha canviat. Potser... potser he fet el nom més meu (em sento més jo que mai), potser l'esscencial ha fet acte de presència, potser m'he adonat del que val la pena de veritat, potser he après a volar i ja no necessito més avions.

Tinc un blog.

M'agrada pensar que bufar té alguna cosa màgica.
M'agrada pensar que fer-ho ho converteix tot en una mica més "bufar i fer ampolles".