"El que importa no és què mires, sinó què et transmet mirar"

Tan sols una tènue llum vermella il·lumina l'habitació. Curosament, agafa un tros de paper mullat amb les pincees. Delicadament, l'estén. Pacientment, espera. Concentradament, se'l mira i observa com, lentament, es van definint els seus perfils. El que primer semblava una fotografia de fum i boira, comença a donar lloc a quatre ulls que es miren amb una intensitat penetrant. Quatre ulls que destil·len innocència. Dos ulls que l'endemà s'observaran a si mateixos en una habitació il·luminada per una tènue llum vermella, i dos més que, quilòmetres lluny, imaginaran els altres mentre contemplen el seu reflex al vidre del tren.
Quatre ulls que s'enyoraran fins poder tornar-se a mirar de reüll amb aquella intensitat penetrant i destil·lant innocència quan els uns baixin del tren de tornada a casa, i els altres li obrin la porta d'una habitació on es veuran refelxats a si mateixos en una fotografia estesa en que encomanen la màgia que els uneix.