Tan sols una tènue llum vermella il·lumina l'habitació. Curosament, agafa un tros de paper mullat amb les pincees. Delicadament, l'estén. Pacientment, espera. Concentradament, se'l mira i observa com, lentament, es van definint els seus perfils. El que primer semblava una fotografia de fum i boira, comença a donar lloc a quatre ulls que es miren amb una intensitat penetrant. Quatre ulls que destil·len innocència. Dos ulls que l'endemà s'observaran a si mateixos en una habitació il·luminada per una tènue llum vermella, i dos més que, quilòmetres lluny, imaginaran els altres mentre contemplen el seu reflex al vidre del tren.
Quatre ulls que s'enyoraran fins poder tornar-se a mirar de reüll amb aquella intensitat penetrant i destil·lant innocència quan els uns baixin del tren de tornada a casa, i els altres li obrin la porta d'una habitació on es veuran refelxats a si mateixos en una fotografia estesa en que encomanen la màgia que els uneix.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada